Obra:
Actualment, ha iniciat una nova sèrie basada en la vibració dels colors, la puresa de la vibració cromàtica que entra per la vista i la pell. Buscant els blaus del mar que purifiquen i netegen l'ànima quan els mires i els respires. Jugant amb els blaus del cel que donen aire i eixamplen els pulmons, blaus de cel espaiós i profund. Blaus d'oxigen, d'energia i de força regeneradora. Blaus que tranquil·litzen, fuguen i donen esperança. Els blaus que donen equilibri interior, espiritual i emocional.

Els temes de reflexió de l'obra de Clara Gassiot, giren al voltant de la condició humana; de la mort, les ànimes, l'espiritualitat o del refugi com a metàfora, com espai de protecció de les emocions. Cuirasses per sobreviure i viure en aquest món tardocapitalista on l'individu es difumina, on ser és cada vegada més complicat. On trobar-se una mateixa, saber qui ets i què vols, una cosa tan bàsica, sembla tan inabastable.
 
L'obra es caracteritza pel seu eclecticisme i caràcter multidisciplinari, i abasta tècniques que van des de la pintura, l'escultura, les instal·lacions, fins a les arts digitals. Des de 1992 ha participat en més d'una cinquantena d'exposicions tant individuals com col·lectives.
​
Docència artística:
Es dedica paral·lelament a la docència artística des del 1998, en franges d'edat diversa, els darrers centres; del 2007 al 2018 com a professora de l'Escola Municipal d'Art de Girona al Centre Cultural La Mercè i des del 2018 treballa com a docent interí a l'Escola d'Art d'Olot.

Estudis: 
2003 Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona.
1996 Titulada de Llotja, per L'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona, especialitzada en Pintura, Dibuix i Tècniques Murals.

Instagram: @claragassiot_artista

Entrevista: 
​www.youtube.com/watch?v=70MNRp1lm2o

Documental:
https://www.youtube.com/watch?v=a5pBDaYIw8Q​
Vídeo perteneciente al proyecto "EDUC-ACTORES: DEL CONTEXTO AL TEXTO. Hacia una pedagogía participativa, integrativa y crítica, inspirada en la cultura de paz, aplicada a través de las narrativas en primera persona, las nuevas tecnologías, el poder transformativo de la creatividad y las artes". "¿De qué nos protege una fortificación?" Con bordados sobre telas blancas, a modo de banderas de la paz, la artista Clara Gassiot nos interroga sobre cuestiones relacionadas con conceptos que tenemos asimilados (quizás de manera errónea) con la seguridad y la protección, pero que quizás no hacen más que evidenciar tensiones, conflictos, luchas de poder ..., que acuden en contra de lo que precisamente dicen que quieren conseguir: la protección, la paz y, en definitiva, la resolución de los conflictos.
RESIGNIFICACIÓN DE UN ESPACIO PÚBLICO DE MEMORIA COLECTIVA A TRAVÉS DE UNA INSTALACIÓN ARTÍSTICA:  Las banderas blancas que conforman su instalación “Cuestionando fortalezas, bordando diálogos” son para rendir homenaje a todas las personas que han sido víctimas de la violencia dentro del castillo y desde el castillo de Montjuïc. Para recordarlas, y al mismo tiempo para redimirlas, para liberarlas de esta violencia una vez hayamos hecho memoria y podamos aprender de todo lo que pasaron y vivieron. Al fin y al cabo, soltarlas, dejarlas volar con el viento, para que sean definitivamente libres. Bordadas en las banderas encontramos una serie de preguntas que interpelan al espectador sobre la manera de resolver los conflictos de una manera no violenta, de cómo generar diálogo, de cómo utilizar la cooperación como herramienta para la paz, de como educar para la paz ... Bordados que remiten al calor del hogar; hogar como reducto desde donde observar el mundo.


Exposicions:
Exposicions des del 1992 fins ara, individuals i col·lectives, les mes destacades;

Blaus, Exposició individual al Centre Cultural La Mercè de Girona. 07/03/24 - 26/04/24
Mar de Fons, Artistes de l'Empordà (2), obra Blaus. Exposició col·lectiva Fundació Vila Casas, Can Mario de Palafrugell. 20/05/2023 - 26/11/2023.
Cicle Lúcides i Festival Estival·la, obra Blaus. ​Exposició Ermita de Sta. Caterina del Montgrí, maig i setembre del 2022.
Diàlegs, exposició conjunta a la Sala Dolors Xabé de Sarrià de Ter, Girona, gener 2022.
Participació a Reactivem-nos del barri de Santa Eugènia, amb el mural Ubuntu, Girona 2021.
Jo em quedo a casa, sèrie de confinament, espai expositiu Cal Ferrer, Ultramort, primavera-estiu 2020.
La terra i la dona, exposició col·lectiva d'Artistes a Cel Obert, al Museu de La Terrissa de Quart, març 2020.
Jo sóc perquè nosaltres som, Proposta participativa i social pel Festival Monar’t setembre 2019. 
Instal·lació Qüestionant fortaleses. Brodant diàlegs al pati de la Facultat d'Educació i Psicologia de la UdG, curs 2018-2019.
Exposició col·lectiva Consciències naturals al White Summer 2018.
“Producció pròpia” a la Sala d’Exposicions de La Mercè. Exposició col·lectiva del professorat de l’Escola Municipal d’Art de Girona. Maig, juny i juliol 2018. 
Instal·lació Qüestionant fortaleses. Brodant diàlegs Castell de Montjuïc de Barcelona. Juliol, agost i setembre 2017.
Exposició col·lectiva Empordoneses 2017 Smartphones amb amb l’obra Inici.
Intervenció Artística Què és l'art, a l'Artisteja de la Biblioteca de la Generalitat de Catalunya de Girona Carles Rahora,  juny 2016.
Participació a Empordoneses 2016 fugiRfugi, amb l'obra Un refugi segur, a Ca l’Anita de Roses Girona, l'Escorxador de Figueres i al MUME de la Junquera 2016.
Interpretació artística de l'espectacle d'A pas de poetes de Pere Quart, amb la rapsode i cantant Rosa Pou i el pianista Xavi Lloses. Escola Municipal d'Humanitats del centre cultural La Mercè de Girona. Febrer 2014.
Artistes a Cel Obert, va de Vols, del plats, de tups i de vols, Museu de la Terrissa de Quart, 2016, 2015, 2014, 2013. 
Exposició individual Ànima, a La Createca, maig 2013, Barcelona.
Misticismes, il·lustracions de Clara Gassiot per a la Revista de Girona, nº 272, Taller de creació, Misticismes Contemporanis. 2012
Escultures que son joies, Cases d’Ànimes, 2009. A Tresors de la Barca, Girona.
Residència artística i realització d’obra al Centre d’Art i Natura a Farrera, 2008
Visualitzant l’interior , individual, al Casino de Vic, març- d’abril del 2007.
Artista Transart 5 amb exposicions a Girona, octubre 2005 i Vrije Academie, Den Haag, Holanda octubre 2006.
Història d’una convivència exposició col·lectiva itinerant per Tortosa, Girona i Lappeeranta Finlàndia 2006-2007.
Coautoria fotogràfica amb Evru, participant a Arco i a l’exposició d’Evru a la Galeria Fernando Latorre, Madrid 2006.
Realització del cartell de Fires de Sant Narcís de Girona del 2006.
Instal·lació Gotes d’aigua a les deveses de Salt, Homenatge a l’Aigua, Pirinaigua 2005.
Instal·lació Jardí del silenci, centre cultural La Fàbrica de Celrà, Girona 2005.
Exposició escultures, Memòria de la matèria a la Sala Joan Saqués del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Girona i  a la Sala d’Art Jove, de la Generalitat de Catalunya a Barcelona 2004.
“ningú” instal·lació a la Sala Cotxeres de Sants, de l’Ajuntament de Barcelona 2002.
Exposició M3 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Col·lectiva 2001.
Disseny del vestuari de l’espectacle infantil Som De Somnis, de la companyia Búbulus Dansa 2001.
Galeria Art Espai Contemporani de Barcelona. Col·lectiva 1999.
Sala d’exposicions de l’espai cultural de la Llibreria Pròleg de Barcelona. Individual 1996.
Sala d’exposicions de l’espai cultural de l’Escola d’Art Traç de Barcelona. Individual 1996.
Sala d’exposicions de l’Escola Pau Gargallo de Badalona. Individual 1993.
Sala d’exposicions Sant Jordi de la Caixa de Catalunya de Barcelona. Col·lectiva 1992.

BIOGRAFIA SENSITIVA  Ciutats invisibles 2011

 “Vaig anar a viure a Barcelona. El canvi va ser bastant bèstia i potent. La metròpolis és un desert de persones que et fa sentir sol. Pots passar dies i dies pel carrer i ningú et saluda. Vaig generar peces amb aquesta angoixa que em va provocar ser tan anònima: un personatge ni masculí ni femení. L’exposició es deia NINGÚ. És així com em sentia; estava acostumada a ciutats més petites on tothom es coneix i se saluda.”

Crear és una necessitat vital: si no m’ofego. És el que m’omple, el que em dóna vida. Passo èpoques totalment immersa en processos creatius i d’altres de parada, però al cap d’un temps necessito capbussar-me i tornar a buscar la dinàmica.
El procés creatiu es podria comparar amb el fet de ser mare. Les col·leccions, els quadres i les escultures les engendro, les tinc a dintre, les pareixo i les expulso. Després ve el procés de separar-me’n. M'adono que hi ha peces que no aconsegueixo exposar-les ni posar-les a la venda. Però és important saber desprendre-se’n.
M’agrada desenvolupar projectes. No acostumo a fer una sola peça. Elles soles, de manera natural, es bifurquen i tenen germans. De tots els conceptes, idees i pensaments en van sorgint creacions una darrere l’altra; per això no poden ser filles úniques! A vegades estic tan immersa en un tema que tota la meva vida es banya amb la seva essència.
La mort és un tema recurrent a la meva vida des que es va morir la meva mare quan jo era molt jove. Últimament he sentit la necessitat de representar-la perquè em va impactar la manera com es va morir la meva àvia. Era molt gran i tenia el cap lúcid, però era conscient que volia marxar i ho deia. Em va impactar. Vaig pensar que volia morir com ella: sentint el moment. Represento la mort en una espècie d’urnes que són com úters. Aquesta imatge se’m va fer nítida quan va néixer el meu fill: vaig sentir que a part de donar-li la vida, li estava donant la mort.
En les èpoques més fotudes, de caos o tristesa, les meves creacions transmeten calma i serenor. És el que necessito al meu interior i ho creo fora. En canvi, quan estic més serena i centrada, em surt la força interior.
Sóc tastaolletes. Utilitzo materials molt diferents. Els trio en funció del moment i de l’època. Quan era a la Llotja feia molta pintura. Després, quan estudiava Belles Arts, vaig buscar altres coses que em cridaven més l’atenció: fusta, ferro, resina, pedra... M’agrada el repte de fer-me meus els materials. L’escultura em demana un esforç físic perquè la sento com un intercanvi de forces. La pintura és més com una dansa.
Les coses que faig semblen diferents, però tenen un fil conductor: sóc jo mateixa, creixent i transformant-se. En el fons sempre acabo expressant sentiments i emocions de com em sento o de com veig el meu entorn.

---