Instal·lació artística de Clara Gassiot. Castell de Montjuïc de Barcelona

Del 3 de juliol a l’1 d’octubre del 2017

"De què ens protegeix una fortificació?" Amb brodats sobre teles blanques, a manera debanderes, l'artista Clara Gassiot ens interroga sobre qüestions relacionades amb conceptes que tenim assimilats, potser de manera errònia, amb la seguretat i la protecció però que potser no fan més que evidenciar tensions, conflictes, lluites de poder..., que acuten en contra d'allò que precisament diuen que volen aconseguir: la protecció, la pau i, en definitiva, laresolució dels conflictes.

Durant els propers mesos d'estiu (de juliol a octubre), el pati d'armes del castell de Montjuïcde Barcelona servirà de marc on Clara Gassiot presentarà la seva instal·lació Qüestionant fortaleses. Brodant diàlegs amb què proposa una reflexió sobre la història i el passat del castell, posant en dubte l'essència i la funcionalitat de la mateixa edificació perplantejar-nos-hi una nova mirada cap al futur.

Actualment, el castell és un equipament municipal, l'alto el foc és evident, doncs, i avui ja noés un equipament militar. Ara serà un espai de record i de memòria per fer net del que s'hi ha viscut, alliberant l'espai i netejant la foscor, la violència i l'odi de les seves parets per iniciar un record que sigui constructiu.

D'aquesta manera, el pati d'armes es transforma en un entramat de cables des d'on pengen un seguit de banderes blanques, algunes de les quals amb missatges brodats. Banderesblanques que, com a símbol del cessament de les hostilitats -acció imprescindible per iniciar "diàlegs"- i com a emblema pacifista, esdevenen el cel sota el qual transitarà l'espectador i des d'on podrà pensar possibles respostes a les qüestions brodades alhora que els mateixosespais blancs el convidaran a generar-ne de noves.

Aquestes banderes blanques són per retre homenatge a totes les persones que han estatvíctimes de la violència a dins del castell i des del castell de Montjuïc. Per recordar-les i alhora per redimir-les, per alliberar-les d'aquesta violència perquè, finalment, un cop haguem fet memòria del que hi han viscut, puguem aprendre de tot allò que hi van passar i hi van viure. Alcapdavall, deixar-les anar, deixar-les volar amb el vent, perquè siguin definitivament lliures. Brodades a les banderes, hi ha un seguit de preguntes que interpel·len l'espectador sobre la manera de resoldre els conflictes d'una manera no violenta, de com generar diàleg, de com utilitzar la cooperació com a eina per la pau, de com educar per la pau... Brodats que remetenal caliu de la llar; la llar com a reducte des d'on observar el món.

Com ho hem de fer per què el record i la memòria esdevinguin constructius?

"La memòria històrica hauria d'aconseguir no caure en l'oblit, i que aquest record ens sigui constructiu, que ens serveixi per fer una memòria visible i imparcial, que obri camí a lainteracció social, a l'autoconsciència i la creació de l'educació per la pau".

Clara Gassiot